Desig

Em desperto cada dia desitjat que tot hagi sigut un somni. Miro el mòbil. Fins avui sempre rebia algun missatge teu... Però sentia el mateix que avui. Un missatge buit. Un missatge forçat.

El que em fa mal no és que em diguis que s'ha acabat... El que em fa mal es que ho sentis, i que no facis res per canviar-ho. Que no lluitis. Que no intentis recordar coses bones. Que no em busquis. Que no et preocupis per mi.

Em fa mal que no vulguis llegir el que t'escric. Que no t'importi.

Em fa mal saber que mai llegiràs això. I és que això només té sentit si ho llegeixes tu.

Desitjo amb totes les meves forces... Desitjo que t'arrepenteixis, desitjo que te n'adonis. Desitjo que entenguis que el que estas fent no ens porta enlloc... Desitjo que vegis la realitat. Que comencis a ser coherent. Desitjo que intentis treure de dins teu la ràbia de la que t'alimentes i que comencis a buscar el benestar.

Desitjo que no m'odiis.

Desitjo que no et molesti el fet de que jo t'estimi. Sóc lliure d'estimar, i t'estimo a tu... De la mateixa manera que tu m'estimes a mi.

Però no ho veus. Però no ho vols veure.

"Mejor arrastrarme al dolor, mejor machacarme; si todo iba mal, si total era yo..."