Pesoto
- escritossinceros
- 26 oct 2015
- 2 Min. de lectura
M'agradaria poder-te dir que t'estimo més que a res, que sento que si et tingués a tu, no em faria falta res més. M'en aniria a viure amb tu. No m'importaria l'esforç que hagués de fer: el faria perquè la recompensa seria enorme.
Tots necessitem algú en qui confiar, algú que no et traicionarà, que donarà la cara per tu, que t'estima amb bojeria, que fa tonteries d'enamorat, que s'emociona, que sent, que viu, que vol viure amb tu.
Que comparteix tot el que té, i sobretot, tot el que és. Que es deixa estimar. Que et posa les coses fàcils. Que deixa que tot flueixi...Sense buscar segones intencions a les paraules, sense dir les coses a mitges, sense por, sense manies, sense pensar en les conseqüències... Que simplement estima, i que no vol deixar de fer-ho. Que té molt clar que, qui s'hi posi pel mig, no té res a fer.
"Som joves, ens queda molt per viure, hem de conèixer gent, sortir, veure altres coses..." Per què? Aquest discurs és dels covards, dels que no estimen ni han estimat. Dels que mai en tenen prou. Dels que no creuen en l'amor només perque ells no l'han trobat. Dels que no volen sentir-se sols i necessiten que els demés també ho estiguin...
Ens hem equivocat. No ens hem valorat. Les coses no es poden fer a mitges... O tot o res.
Fins quin punt val la pena lluitar? Lluitar per una causa perduda? O és una causa oblidada? No ho sé, no ho saps. Què fem? Podem fer-hi alguna cosa?
NO. NO rotund. un NO darrere de l'altre... Què puc fer davant d'això? Seguir? No em garanteixes que hi hagi un bon final, no em garanteixes que tornaràs, ni tan sols que no te'n aniràs amb una altra.
Vols ser lliure... Però la llibertat no té perquè anar lligada a la soletat. No vols lligams... Això no és voler llibertat, és no voler responsabilitat. Ser irresponsable? No ho sé. Pot estar bé un temps...Però no porta enlloc.
DESICIONS. Desicions que et canviaran la vida...Però que un cop les prenguis no pots abandonar-les per no tenir la responsabilitat. La responsabilitat la tens des del primer moment... Fins l'últim.
Tot això ens està anant bé: ens està funcionant, estem aprenent; però les coses no acaben perquè sí.
Un edifici no es pot fer a mitges. Un edifici no es pot deixar a mitges. Encara que no t'agradi, que estigui mal fet, o que et porti problemes... SEMPRE SERÀ TEU. No l'abandonis.

Comments